[aquesta entrada està treta del blog Atzagaiades des del Vallès, la data de publicació no correspon al moment que va ser escrit]
Sota la gran lluna plena
o amb el sol rere l’esquena
l’escavador no té frè;
De mi no deixarà re:
M’està matant de pena
Al meu habitant l’enganya
una gent amb aire greu
(com ens passa a Cardedeu
que un golf fan a la muntanya.)
M’han declarat una guerra
que m’embruta, que m’esguerra:
Però jo no puc lluitar
ets tu que vius a la terra
el que arreu has de cantar:
En ma terra del Vallès
l’esfalt ens tapa la terra
Dels pins verds no en queda res
Grans i joves cridem guerra.
“El bell Vallès resisteix”
En record al mestre Pere Quart
(Plagi del poema “Corrandes d’exili”)
basilecte.wordpress.com 