[aquesta entrada està treta del blog Atzagaiades des del Vallès, la data de publicació no correspon al moment que va ser escrit]
A mig curs, la professora de català, ens va passar una entrevista a la neuropsiquiatra nord-americana Louann Brinzendine.
La frase de reclam de l’entrevista era “La dona fa servir 20.000 paraules al dia, l’home 7.000”.
Ella defensa al llibre El cerebro femenino que les persones estem enormament determinades biologicament, en tots els camps de la nostra vida. De fet, quan li pregunten “Les hormones ens determinen?” respon “Conformen els nostres valors i desitjos. Guien les nostres conductes alimentàries, socials, sexuals i, en definitiva, la nostra manera de ser”
No fa gaire gràcia aquest determinisme biològic, i menys encara barrejat amb el sexisme, això de que si les dones i els homes tenim els rols que tenim és per una qüestió biològica i no social.
Doncs bé, efectivament, el plantejament d’aquesta psiquiatra és fals.
Un grup d’investigadors de la universitat de Texas a Austin, han publicat un estudi titulat Are Women Really More Talkative Than Men? que desmenteix aquesta llegenda urbana.
Entre el 1998 i el 2004, van col·locar dispositius electrònics a l’orella a prop de 400 estudiants d’Estats Units i de Mèxic. Aquests dispositius recollien l’estona que la persona parlava al dia. El dispositiu s’activava durant trenta segons cada dotze minuts i mig, de manera que la persona que el protava no podia saber quan se l’hi estava fent la prova.
El resultat d’aquesta prova va ser que tant homes com dones, pronunciem de mitjana i aproximadament unes 16.000 paraules al dia.
Així doncs, es desmenteix el tòpic de que les dones són unes cotorres i els homes uns reservats que no saben expressar-se.
Ei! Felicitats pel nou blog. Abans era seguidora d’Atzagaiades des del Vallès, però va desaparèixer.
És molt interessant aquesta entrada. Ara també hi ha un sector de la ciència política que estudia si els gens determinen la participació política. Quina por. En tot cas, cal saber que els gens també són modificables des de l’exterior. És una mena d’interacció.
Res més, t’encoratjo amb la tasca!