L’Anna i el transport públic

L’Anna té 20 anys i viu a Cardedeu. Estudia al Campus Raval de la UB. Això l’obliga a anar i tornar de Barcelona de dilluns a divendres (40 viatges de tres zones al mes). Un cop allà, uns dos o tres cops per setmana va a dinar a casa la nòvia i, per això, agafa la L3 fins Vallcarca per, al cap de dues hores, refer el camí en sentit contrari per tornar a la Facultat a fer les pràctiques (entre 16 i 24 viatges d’una zona). Cada dos dimarts té una assemblea després de pràctiques a Gràcia (8 d’una zona). Més o menys un divendres al mes surt de festa fora del poble, a Granollers, per exemple (dos d’una zona). També un cop el mes, de mitjana, visita algun amic a qualsevol altre lloc, posem pel cas, Girona (un bitllet regional d’anada i tornada).

En total, l’Anna fa uns 40 viatges de 3 zones, 30 d’una zona i un bitllet senzill regional. Així, necessita 4 T10 de tres zones (85,60€), 3 T10 d’una zona (23,55€)i el bitllet regional (6,20€), que suma 115,35€ al mes. Fent ús del bitllet T-Jove o similars, encara que ni ella ni cap dels seus amics n’hagi sentit a parlar mai i suposant que compleixi amb el requisits que et demanen per fer-ne ús podria arribar a rebaixar la despesa fins a uns 80€ mensuals. L’Anna pensa que és un preu completament abusiu per fer ús d’un transport públic que a altres països és gairebé gratuït per als joves. I l’Anna, de fet, té tota la raó.

El transport públic a casa nostra, més enllà de les deficiències en el servei no ha parat d’encarir-se progressivament, fins i tot en època de crisi. Podem constatar-ho comparant el preu de la T10 d’una zona, el bitllets més usat (7 de cada 10 validacions) amb l’Índex de Preus de Consum (IPC) que mesura la inflació mitjana del país, és a dir el creixement de preus en general.

Si considerem el 2004 com a punt de partida, quan un T10 d’una zona costava 6€ , suposant que llavors s’adequava a la inflació, és a dir, que era un preu just (que ja és molt suposar) i fem el gràfic de l’evolució dels preus comparant-la relativament amb l’IPC la cosa queda de la següent manera.

Sembla que la crisi no ha existit per al transport públic. Mentre la inflació global s’estanca durant el període de crisi, els preus dels bitllets han fet exactament l’evolució contrària, han seguit augmentant encara més, això sí, esglaonadament perquè no ho notem tant; Si t’hi fixes, al gràfic el 2010 està marcat amb un asterisc, i és que aquest any, per primera vegada el preu dels bitllets no ha augmentat només l’1 de gener com sempre sinó que també ho va fer l’1 de juliol, fent així dues pujades justament l’any de la reforma laboral, del rècord d’atur i de la precarietat.

I no, l’Anna no es creu molt llesta quan es cola al metro. S’hi deuen sentir ells mercantilitzant el nostre mitjà de transport?

*El pressupost mensual està fet amb els preus del bitllets d’abans de la pujada de l’1 de juliol i el preu del bitllet regional d’anada i tornada és aproximat molt a la baixa.